Mal temps per al cosmopolita català

Edició Catalunya d'EL PAÍS Rosa Cullell

Va morir fa uns dies una de les millors veus del món, adorada pels amants de la lírica i de les arts en general. Montserrat Caballé, nascuda a Barcelona, se’n va anar deixant-nos en la memòria, en enregistraments que molts conservem com si fossin joies, els seus irrepetibles pianissimo i aquest timbre brillant, net, que només tenen les grans sopranos del Bel Canto. I resulta que, en el seu funeral, l’única cosa que alguns van trobar a faltar va ser “una mica més de català”. Ho va dir en veu alta el seu amic el tenor Josep Carreras. Després, va manifestar el seu respecte davant la decisió de la família, però aquí va quedar això, escrit als diaris. D’altres no van ser tan respectuosos i ho van escriure en piulades, estranyats i disgustats. Montserrat, creien, també era seva. Com Catalunya.

Seguir leyendo.

, , , , ,

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

%d bloggers like this:
Read previous post:
“¿Pueden las lunas tener sus propios satélites?”, le preguntó a una astrónoma su hijo

Las estrellas tienen planetas, y los planetas tienen sus lunas. "Pero, ¿puede una luna tener su propio satélite?", le preguntó...

Close